Paraules Emmetzinades - Laia Salcedo

 Aquest llibre m'ha agradat molt. Des del primer capítol m'ha enganxat a la seva trama i no m'he aburrit en cap moment mentre el llegia. És extrany que no consti de guionets per senyalar els diàlegs entre els personatges, però no m'ha costat gens diferenciar-ho amb les parts narratives. Els últims capítols, on la història es resol, eren molt interessants. Però cap part en tota la novel·la ha rebaixat el nivell del seu contingut. Clarament el recomano a joves que els hi agradin les històries realistes i juvenils. 

 Per a mi, la Bàrbara és una noia admirable, forta i que, tot i haver fet certes coses sense pensar, mai ha tingut l'intenció de distanciar-se ni de la seva mare ni de l'Eva. També haig d'afegir que el comportament de la mare de la Bàrbara no és justa per als seus fills, però la submissió en que es troba per part del seu marit fa entendible la seva depressió. M'ha agradat la personalitat del sotsinspector Lozano, però he detestat la superioritat que mostraba en Susqueda com  nou sotsinspector. En Pep es mostrava un home fort i responsable, una persona amb cap. Cal dir que el descobriment del seu veritable jo és inesperat.

Plans: El sotsinspector, els bessons, en Susqueda i els tiets de Bilbao no canvien gairebé la seva personalitat. Hi ha petites variacions però que són insignificants en la història. Rodons: La Bàrbara, en Pep, la Núria o l'Eva són clars exemples de personatges rodons ja que la seva actitud i personalitat tenen grans canvis al llarg del llibre. Aquests es veuen principalment als darrers capítols, on la història pateix les accions més notables.

Protagonista: Com ja he dit, la protagonista és la Bàrbara. Ella és la bona i a qui els lectors agafen estima. Antagonista: El personatge dolent es revela al final del llibre. Tot i que la història pinta als sospitosos d'antagonistes, fins que es resol el cas no es confirma qui és l'antagonista.